Lactant de 6 setmanes amb tumefacció preauricular I febre d'aparició sobtada / No disponible

No disponible

Ull vermell I exoftàlmia: a propòsit de dos casos d'inflamació orbitària idiopàtica / Ojo rojo y exoftalmos: a propósito de dos casos de inflamación orbitaria idiopática / Red eye and exophthalmos: report of two cases of idiopathic orbital inflammation

INTRODUCCIÓ: La inflamació orbitària idiopàtica (IOI), o pseudotumor orbitari idiopàtic, forma part del diagnòstic diferencial d'ull vermell I exoftàlmia. És una malaltia inflamatòria, benigna I sense causa identificable, que respon majoritàriament a corticoteràpia. L'interès de tots dos casos recau en la variabilitat de la resposta al tractament de primera línia I el maneig complex en casos d'evolució atípica. OBSERVACIÓ CLÍNICA: Cas 1. Nen de 12 anys amb ull vermell d'evolució tòrpida, associat posteriorment a exoftàlmia, quemosi I dolor ocular. Es va diagnosticar d'IOI, amb una resposta excel·lent a la corticoteràpia, però amb corticodependència a la retirada progressiva del fàrmac. Va necessitar biòpsia per l'evolució atípica I tractament immunosupressor. Cas 2. Nena de 6 anys amb cefalea frontal I rinorrea, orientada inicialment com a sinusitis. Posteriorment va presentar ull vermell, dolor ocular, exoftàlmia, diplopia I altres signes inflamatoris locals. Es va diagnosticar d'IOI I es va iniciar la corticoteràpia, amb resposta excel·lent I remissió. COMENTARIS: La IOI requereix un exhaustiu diagnòstic diferencial, amb un diagnòstic final d'exclusió que descarti l'associació de malalties sistèmiques. N'és característica la ràpida resposta a glucocorticoides. La corticodependència observada en el primer cas és poc freqüent, I va caldre un esglaó terapèutic superior per aconseguir el control dels símptomes

INTRODUCCIÓN: La inflamación orbitaria idiopática (IOI), o pseudotumor orbitario inflamatorio, forma parte del diagnóstico diferencial de ojo rojo y exoftalmos. Es una enfermedad inflamatoria, benigna y sin causa identificable, que responde mayoritariamente a corticoterapia. El interés de ambos casos recae en la variabilidad de la respuesta al tratamiento de primera línea y el manejo complejo en casos de evolución atípica. OBSERVACIÓN CLÍNICA: Caso 1. Niño de 12 años con ojo rojo de evolución tórpida, asociado posteriormente a exoftalmos, quemosis y dolor ocular. Se diagnosticó de IOI con excelente respuesta a corticoterapia, pero presentando corticodependencia a la retirada progresiva del fármaco. Precisó biopsia por la evolución atípica, y tratamiento inmunosupresor. Caso 2. Niña de 6 años con cefalea frontal y rinorrea, orientada inicialmente como sinusitis. Posteriormente presentó ojo rojo, dolor ocular, exoftalmos, diplopía y otros signos inflamatorios locales. Se diagnosticó de IOI y se inició corticoterapia, con excelente respuesta y remisión. COMENTARIOS: La IOI requiere un exhaustivo diagnóstico diferencial, con un diagnóstico final de exclusión descartando la asociación a enfermedades sistémicas. Es característica la rápida respuesta a glucocorticoides. La corticodependencia apreciada en el primer caso es poco frecuente, y se requirió un escalón terapéutico superior para conseguir el control de los síntomas

INTRODUCTION: Idiopathic orbital inflammation (IOI) or orbital inflammatory pseudotumor is within the differential diagnosis of red eye and exophthalmos, and it is defined as a benign inflammatory disease without identifiable cause that responds to corticosteroid therapy. The two cases reported here highlight the variability of the response to the first line treatment, and the complex management in cases of atypical evolution. Case 1: A 12-year-old boy presented with a red eye with indolent evolution associated with exophthalmos, chemosis and eye pain. He was diagnosed with IOI and had an excellent initial response to corticosteroid therapy. However, the disease was corticosteroiddependent requiring a biopsy for confirmation, and initiation of immunosuppressive therapy. Case 2: A 6-year-old girl presented with frontal headache and rhinorrhea and was initially diagnosed with sinusitis. She later presented with painful red eye, exophthalmos, diplopia and other local inflammatory signs. She was diagnosed with IOI and had an excellent response and long-term remission to corticosteroid therapy. COMMENTS: IOI requires a comprehensive differential diagnosis, with a final diagnosis of exclusion ruling out the association with systemic diseases. The rapid response to glucocorticoids is characteristic of IOI. Corticosteroid dependence is rare and requires an increment in immunosuppressive therapy for disease control

Taquicàrdia ventricular idiopàtica infantil / Taquicardia ventricular idiopática infantil / Infantile idiopathic ventricular tachycardia

Introducció: Les arrítmies ventriculars en l'edat pediàtrica poden presentar-se des de formes asimptomàtiques amb extrasístoles ventriculars aïllades fins a formes amb taquicàrdia ventricular sostinguda amb insuficiència i aturada cardíaques. La taquicàrdia ventricular idiopàtica infantil és una de les entitats clíniques dins d'aquest grup, amb unes característiques clíniques i de pronòstic diferenciades, i amb una evolució generalment benigna. Observació clínica: Presentem dos casos clínics neonatals amb taquicàrdia ventricular idiopàtica infantil. Tots dos van debutar en forma de taquicàrdia ventricular ben tolerada hemodinàmicament, però donada la freqüència d'aparició dels episodis es va decidir iniciar tractament antiarrítmic amb propranolol i, posteriorment, flecaïnida. En tots dos casos, al cap de 24-48 hores d'introducció de la flecaïnida es va observar un canvi a ritme sinusal i desaparició dels episodis de taquicàrdia ventricular. En el seguiment posterior no van presentar nous episodis arrítmics. Comentaris: El reconeixement de les característiques clíniques i electrocardiogràfiques és essencial per fer un diagnòstic i un tractament correctes d'aquesta malaltia, així com per establir el diagnòstic diferencial amb altres taquicàrdies ventriculars que presenten un pronòstic pitjor

Introducción: Las arritmias ventriculares en la edad pediátrica pueden presentar desde formas asintomáticas clínicas con extrasístoles ventriculares aisladas hasta formas con taquicardia ventricular sostenida con insuficiencia cardíaca y paro cardíaco. La taquicardia ventricular idiopática infantil es una de las entidades clínicas dentro de este grupo, con unas características clínicas y de pronóstico diferenciadas y con una evolución generalmente benigna. Observación clínica: Presentamos dos casos clínicos neonatales con taquicardia ventricular idiopática infantil. Ambos debutaron en forma de taquicardia ventricular bien tolerada hemodinámicamente, pero dada la frecuencia de aparición de los episodios se decidió iniciar tratamiento antiarrítmico con propranolol y posteriormente flecainida. En ambos casos, a las 24-48 horas de introducción de la flecainida se observa paso a ritmo sinusal y desaparición de los episodios de taquicardia ventricular. En el seguimiento posterior no se observa reaparición de episodios arrítmicos. Comentarios: El reconocimiento de las características clínicas y electrocardiográficas es esencial para la correcta valoración y tratamiento de esta enfermedad, así como para el diagnóstico diferencial con otras taquicardias ventriculares que presentan un peor pronóstico

Introduction: Ventricular arrhythmias in children can present in a wide range of clinical manifestations, varying from patients that are completely asymptomatic with isolated ventricular ectopic beats to more severe forms with sustained ventricular tachycardia, heart failure and cardiac arrest. Infantile idiopathic ventricular tachycardia is one of the clinical entities within this group with different clinical characteristics and prognosis and with a generally benign evolution. Clinical observation: We present two cases of neonatal presentation of infantile idiopathic ventricular tachycardia. Both cases presented in the form of hemodynamically tolerated ventricular tachycardia, but given the frequency of occurrence of the episodes a decision was made to initiate antiarrhythmic treatment with propranolol and subsequently flecainide. In both cases, sinus rhythm and disappearance of episodes of ventricular tachycardia were documented at 24-48 hours of introduction of flecainide. Both patients had a complete resolution, with no recurrence of arrhythmic episodes on subsequent follow-up. Comments: The prompt recognition of the clinical and electrocardiographic characteristics is essential for the correct assessment and treatment of this disease, as well as for the differential diagnosis with other ventricular tachycardias that carry a worse prognosis